La revista tot parc, publicació del mes d’octubre, hi ha un escrit que hem va cridar l’atenció, un dels col•laboradors revista, el Sr, Agustí Ribes, escriu uns “versets” amb les paraules locals i que demostren l’estima per la nostra parla;
Perquè hem de dir albergínia,
patates i pimentons,
tomàquet i bacallà
i els capellans són retons,
aborgingues i tomates
pataques i prementons.
Si sempre hem dit abadejo
perquè he de dir bacallà,
ni després ni aleshores
si he dit sempre en anacabat.
Si son d’aquí diem pos,
però no diguéssim doncs,
que els doncs és del Perelló,
no canviem los noms
i si algú no mos entén
sirà perquè no vol.
He vist alguna vegada
que per poder presumir,
la gent del nostre poble quasi
diu que no és d’aquí,
i oblida el nostre parlar
i parla barceloní.
A vegades sento dir:
si us plau, esperi un moment,
i si ho diu algú d’aquí
me sona molt malament,
aspereus un momentet
i no ho diràs malament.
No diguéssim mai “nosaltres”
i diguem natros, com sempre.
diguem també a la tarde
ni a la tarde ni al vespre,
que vivim al cor del Delta
i parlem com hem parlat sempre.
Diguem roig i no vermell,
com també una palometa,
que si diem papallona
l’ampastrada ja està feta;
és màquina i no és “bici”,
com també es bicicleta.
No diguéssim “quarts de dugues”
ni “quarts d’una ni de tres”,
diguem les tres menos quart
si falta un quart per les tres,
diguem les dos i no “dugues”
i ja no en parléssim més.
Lo nostre parlar és bonic;
lo nostre parlar és correcte,
un català molt xistós
reconegut dialecte
no tinguéssim cap reparo
procurant servà molt recte.
Evitem castellanismes
tot lo que més puguéssem
i tot lo Delta de l’Ebre
mai no mos amaguéssem
que estem ensenyats així
per anar aon anéssem.
